No sembla haver transcorregut molt temps des que tenim una idea clara d’en què consisteix el treball dels dissenyadors tipogràfics i el resultat de la seva labor. En l’actualitat, les tipografies es veuen sotmeses plenament a la digitalització, tant en el costat dels tipógrafos i tipógrafas com en la presentació als lectors. L’escriptura manual i els tipus de plom gaudeixen de demanda per la seva autenticitat, però se circumscriuen sobretot als projectes creatius i factors d’atracció. En el dia a dia, dominen els tipus digitals. En el passat, la gent llegia periòdics i llibres. Avui, est llegeix amb el seu mòbil; aquest, en una tableta; i aquell treu el seu portàtil. Windows en uns equips, sistemes d’Apple en uns altres; existeixen sistemes operatius mòbils i tota una varietat de navegadors. Els destinataris es mouen pels entorns més diversos, però sempre estan accessibles a través dels canals més variats.
Per comunicar-se amb lectors i lectores, però també amb clients potencials, es requereix una solució a la qüestió de com dirigir-se a aquestes persones a tot moment i lloc quant a publicitat, marques, estètica i disseny. Una possible resposta: desenvolupar dispositius nous i adaptats, capaços d’adaptar-se a les situacions de les persones. També, per exemple, el maneig mitjançant comandos de veu, una tecnologia funcional i versàtil en l’actualitat, com demostren Alexa de Amazon o els comandos de veu de Google.
Que els dissenyadors de tipus no vegin aquesta solució amb bons ulls estreba en la pròpia naturalesa de la qüestió. No obstant això, també hi ha molts motius per creure en la continuïtat de la tipografia. Just si parlem de la publicació o l’elaboració d’informació, l’ús de text és irrenunciable en molts casos. No obstant això —i aquí ens topem amb un factor decisiu en aquesta qüestió—, aquest text ha de tenir sempre bon aspecte i, abans de res, ha de ser plenament viable. No és el dispositiu el que ha d’adaptar-se al text, sinó al contrari.
En aquest sentit, les fonts variables podrien entendre’s com un tipus de revolució. Abans d’entrar a aclarir el seu funcionament i els seus possibles efectes, m’agradaria aportar un parell de dades sobre la història de la tipografia per emmarcar millor aquesta revolució imminent.
Des que Gutenberg inventés la litografia amb tipus mecànics allà per 1450, els tipógrafos han desenvolupat els tipus de lletra més diversos, tant en les seves variants germàniques com en les d’estil llatí. A mitjan segle XVIII, el disseny es va sistematitzar i es va sotmetre a regles matemàtiques. A la fi del segle XIX, gran part de la tipografia va experimentar importants innovacions industrials i tecnològiques i va sorgir la Deutscher Werkbund, l’associació interdisciplinària de les arts i la indústria en la qual també participava Walter Gropius. Gradualment, la tipografia es va convertir en matèria d’estudi i de formació professional, considerant-se també una forma de comunicació i no solament d’expressió. Amb la digitalització de la tipografia en les dècades de 1970, 1980 i 1990, els tipus de plom van donar pas a la fotocomposició, un procediment optomecánico. Finalment, a mitjan dècada de 1990, l’ordinador personal va entrar amb força en les llars. Amb ell van arribar també les tipografies plenament digitalitzades. Les tipografies, fins a aquest moment analògiques o optomecánicas, es van reproduir i van recrear en els ordinadors, i van néixer nous tipus per a web i pantalla especialment idonis per a la visualització.
Després del plom, la fotocomposició, els tipus per a PC i els tipus digitals per a web, les fonts variables poden ser la següent revolució, a causa d’un funcionament completament diferent. Quan fins ara es requerien diferents arxius de tipografia per a les diferents versions d’un tipus —un arxiu per a la negreta, un altre per a la cursiva, etc.—, ara tan solament es requereix un únic arxiu que es pren com a base per adaptar els tipus directament a la pantalla. Els enginyers de tipus, com MariannaPaszkowska, que va presentar les fonts variables en la TYPO, treballen ja en la transició d’aquests tipus i programen, així mateix, els dissenys mestres que representen també a les versions extremes (p. ex., molt fins i molt gruixuts). A partir d’aquest punt, els tipus es poden engrandir o reduir lliurement al llarg dels seus eixos. Les fonts variables funcionen en totes les pantalles i tots els entorns, i Paszkowska va demostrar el funcionals i adaptables que resulten en un entorn 3D virtual. En aquest àmbit, el disseny tipogràfic es tradueix a aportar «poder interpretatiu» a les pròpies creacions a través d’un aspecte i una funcionalitat totalment diferents segons el context.
Les fonts variables també van ser el tema clau de la presentació final de la TYPO: va ser a càrrec de Underware, una fosa de tipus dels Països Baixos. El títol de la seva xerrada, «Thetali of the cat», jugava amb l’homofonia, la coincidència sonora de les paraules, ja que no solament versava sobre la història del gat, sinó també sobre la seva cua («tali»/«tail» en anglès). En últim terme, sempre necessitem un context per saber què ens volen dir.
El context és justament el que van abordar els oradors de Underware, que es van presentar acompanyats d’un guitarrista i un escriptor i van transformar l’escenari en una classe d’instal·lació artística. La tesi de la seva xerrada va ser que les fonts variables ofereixen la possibilitat de posar potes enlaire els nostres sistemes i costums actuals, atès que ja no es representen exactament com havia previst el seu dissenyador de tipus, sinó de manera flexible en funció de com es programin. Referent a això, els de Underware no es van limitar a ponderar avantatges i desavantatges de les fonts variables, sinó que van plantejar una pregunta clau: «Què podem fer amb elles?». Per demostrar-ho de manera visible, van oferir tota una diversitat d’exemples que es demostren en una pàgina web creada per ells mateixos a aquest efecte, very-able-fonts.com (també un joc de paraules que suggereix la versatilitat de les Variable Fonts).
Un control lliscant transforma una tipografia llatina en braille, un rètol gràfic animat apareix i desapareix… també fet amb fonts variables. No obstant això, es pot copiar i guardar com qualsevol altra paraula. Aquesta nova tecnologia dinamita el sistema, ja que permet llibertats totalment noves, encara que segueix sotmesa a les regles de la programació. Es podrien crear tipus que, a causa de la seva variabilitat, no resulten llegibles. Serà possible crear tot un alfabet a partir d’una sola lletra que, d’acord amb la seva programació, es pot transformar en una altra lletra. No obstant això, i també ho preguntaven des de Underware, necessitem tal cosa? En retrospectiva, van parlar de la informació mòbil tan present en els llocs webs del passat. Avui l’etiqueta d’HTML està en desús, quan al seu moment va ser tota una fita del disseny. Són molts els motius pels quals les fonts variables no tindran aquest mateix final, mentre se segueixin necessitant tipografies per als aparells i entorns més diversos.
La xerrada de Underware —durant la qual l’escriptor va plantejar des de l’escenari la qüestió del context de lectura i el guitarrista va fer «ballar» lletres en fonts variables amb la música a través de la programació— va fer honor a la tradició del moviment dadaista de principis del segle XX. Va resultar poc convencional i va plantejar un bon nombre de preguntes sense intenció de donar-los resposta. És a dir, excepte explicades excepcions, va emular fins a cert punt la sensació que domina al sector al moment actual. Les possibilitats de les fonts variables semblen il·limitades. Aviat comprovarem fins a on arriben les seves possibilitats lúdiques i quan començarà el seu ús real i la materialització dels seus avantatges tangibles, per exemple, la seva grandària d’arxiu reduït (i amb ell, les seves majors velocitats de càrrega).
No obstant això, una cosa està clara: no hem de perdre de vista les fonts variables si no volem perdre’ns la següent «meganovedad» del disseny tipogràfic o, si més no, si desitgem mantenir-nos al tant de la seva evolució.
Lemon Printers: la teva impremta i copisteria sostenible i de confiança al barri de Sants a Barcelona.