La tornada del Lettering

Se sol argumentar que el lettering contemporani sorgeix com una reacció al disseny digital, com una cerca de l’orgànic enfront de la presumpta fredor de la màquina, encara que la veritat és que a tota novetat o avanç tècnic li ha seguit sempre, de manera natural, una ona de revisionisme tradicionalista.

L’actual tendència del lettering —o retolació, en català— es portava forjant des de feia més d’una dècada, però va explotar definitivament fa uns anys, aupada per l’expansió de xarxes socials com Pinterest o Instagram.

L’expansió del disseny digital també ha impulsat, paradoxalment, l’auge del lettering i altres manifestacions gràfiques més decoratives. En part perquè eines com les tabletas gràfiques o determinats programes d’edició digital permeten realitzar composicions que simulen els efectes decoratius del letteringmanual.

Altra de les explicacions és que des de principis d’aquest segle, després de diverses dècades criminalitzat per una modernitat extremista i malament entesa, el decoratiu va tornar a estar ben vist. Encara que no era la primera vegada en la història del disseny que això succeïa, va deixar d’estar vinculat a un estatus cultural o artístic específic per convertir-se de nou en una necessitat quotidiana i popular.

A més, en un moment en el qual qualsevol pugues teòricament fer de tot amb un ordinador, busquem el repte natural de fer coses que no es pugui amb ells i sentim la necessitat de definir estils personals i la distinció que proveeix alguna cosa únic, per la qual cosa recorrem a tècniques antigues i obsoletes que ens permetin desafiar-nos a nosaltres mateixos.

L’explicació final és que, enfront de la imposició mercantilista moderna, sorgeix la necessitat de l’inútil, d’allò que no produeix cap benefici econòmic per si mateix, sinó el simple plaure del gaudi visual o el gaudi de fer alguna cosa per un mateix. No tot ha de ser perfecte i el lettering és una de les actuals manifestacions del molt que necessitem la imperfecció en les nostres vides. No obstant això, àdhuc amb tots els matisos i adaptacions que imposa el context actual, el lettering ha tornat a convertir-se en una pràctica professional cada vegada millor valorada.

Hem d’aclarir en aquest punt que, encara que les tres disciplines treballin amb lletres, hi ha grans diferències entre tipografia, cal·ligrafia i lettering. A molt grans trets, la tipografia és bàsicament escriptura mecanitzada, la cal·ligrafia es basa en el gest escriptural, mentre que el lettering és essencialment dibuix de lletres.

La força del lettering resideix que reuneix l’expressivitat de la cal·ligrafia, el caràcter comunicatiu de la tipografia i el poder suggestiu de la il·lustració, en una sola peça. Però precisament per això, encara que el resultat tracti d’evocar sensacions de frescor, immediatesa o llibertat, requereix d’una planificació prèvia.

El seu camp d’acció, en l’àmbit professional, pot abastar des del disseny de logos, el packaging o la publicitat, fins a la il·lustració per a premsa o de cobertes de llibres i fins i tot per a la personalització d’objectes únics, com unes simples invitacions de noces. L’important no és per tant que el resultat sigui bonic o atractiu, sinó que compleixi amb l’objectiu pel qual es va dissenyar i transmeti correctament el missatge que li correspon. Al contrari que moltes de les solucions estandarditzades, que han de seguir un sistema de disseny preestablert per mantenir la coherència, el lettering ha d’ajustar-se al missatge com una segona pell al cos, per la qual cosa una mateixa peça, amb un estil particular, no hauria d’usar-se per a diversos projectes.

Sovint oblidem a més que la lletra per si mateixa —ben sigui tipogràfica, cal·ligràfica o retolada— és un mecanisme de comunicació, per la qual cosa no podem desvincular-la del contingut que transmet i delectar-nos exclusivament amb les seves formes. Els bons dissenyadors de lettering ho saben, i parteixen precisament d’aquest principi fonamental per crear les seves peces, en comptes de limitar-se a la simple recreació d’un model històric o al mer divertimento estètic.

Potser hagis arribat fins a aquí perquè t’interessa el costat decoratiu del lettering i penses que pot ser un bon hobby. Si és així, descobriràs un camp fascinant en el qual no deixaràs de gaudir. Però si t’interessa com un terreny professional i no pots pagar a un expert reconegut, permet-me una sèrie de consells:

1. Per començar, si vols aprendre a fer lettering, no ho facis pel teu compte; aprèn dels grans mestres. Si tens l’oportunitat, acudeix a algun dels molts tallers que imparteixen per tot el món. Segur que algun va a la teva ciutat o a prop. Si no pots, apunta’t als seus cursos online. La majoria d’ells té algun i fins i tot han publicat llibres molt didàctics.
2. Practica diàriament, tot el que puguis. Aprèn les formes bàsiques i repeteix-les fins a fer-les teves amb el temps; mai hauria d’haver-hi altres iguals. Els grans mestres han trigat anys a arribar al mestratge. El normal és que al principi et surtin nyaps, com els va passar a ells també, així que no desesperis. Dibuixa, dibuixa i dibuixa.
3. Encara que els estils històrics solen ser les millors referències i, sens dubte, la millor manera d’educar a l’ull i aprendre lettering, no t’obsessionis amb ells ni tractis de reproduir-los mil·limètricament. L’important és que entenguis com funcionaven i a quines necessitats tècniques i comunicatives responien.
4. Tampoc et conformis amb un sol model de lettering; sempre tindràs molts uns altres per explorar i descobrir que cada estil té les seves pròpies característiques i significats. No obstant això, tampoc és convenient que barregis més de dos en una sola peça. Molts estils junts creen confusió i tots els valors comunicatius d’un bon lettering acaben perdent-se en l’aldarull.
5. Tracta de relacionar-te amb altres practicants del lettering i segueix els consells dels grans mestres. Molts d’ells són més accessibles del que t’imagines i no hi ha gens com el contacte directe. T’adonaràs a més de que ningú fa exactament el mateix, que és una comunitat molt oberta i que l’intercanvi d’idees és la millor forma que evolucioni el teu propi treball.
6. Finalment, has d’entendre que, en el disseny actual, l’ordinador i tots els programes d’edició que puguem imaginar no són més que eines complementàries al lettering. Corregir un error, canviar un color o vectorizar el nostre treball manual no és trair la seva essència; per contra, gens impedeix que ho millorem. L’error està a pensar que tot el digital és artificial i automàtic quan, en molts casos, els processos que realitzem amb l’ordinador tenen molt d’artesania.

Llavors, quant temps va a durar aquesta tendència del lettering?, et preguntaràs. Hi ha qui veu en l’actual profusió una bombolla insofrible que no trigarà a explotar. La veritat és que totes les tendències sorgeixen originalment com una reacció al comuna i establert. Apareixen com un bufo d’aire fresc que ens obliga a prendre distància pel que fa a les dominants del moment. Però el que ahir era alternatiu i avui és una tendència massiva, demà pot ser un clixé que immediatament es convertirà en alguna cosa molest i ridícul.

De moment gens indica que el lettering hagi entrat en aquesta decadència. Molt al contrari. El perill no obstant això resideix en la temptació d’acabar decorant qualsevol disseny amb un lettering d’aparença manual, per la qual cosa aquest caràcter distintiu acabarà per diluir-se. Això no només perjudica a la pròpia peça i la seva funció comunicativa, sinó també al lettering professional en el seu conjunt, atès que s’acaba per trivialitzar i perd així el seu sentit natural. Perquè el bon lettering és molt més que el dibuix de lletres boniques.