Adhesius! Quan els adhesius es van convertir en art

Costa creure que un simple paper o vinil amb revers adhesiu pugui fer tant! També es sorprèn Shepard Fairey, l’artista que probablement va transformar per primera vegada un simple adhesiu en una obra d’art: ho afirma ell mateix al principi del seu assaig de 2003, en el qual explica com estava fascinat pels adhesius com a forma expressiva.

És la dècada de 1980, època en la qual els adhesius comencen a difondre’s entre skaters i punks nord-americans. Els nois semblen obsessionats amb els adhesius, comencen a pegar-les en les seves taules i a la seva roba: són logotips, etiquetes i imatges que ofereixen la possibilitat de repetir-les i difondre-les milers de vegades. Avui tenim un terme molt conegut per tot això: imatges virals.

És en l’ambient dels skaters on va néixer la primera imatge viral en format adhesiu: representa a un lluitador francès i una frase críptica. La imatge «Andre the Giant Has a Posse» en pocs anys estava pegada en centenars de ciutats de tot el món. Així és com va ser!

OBEY GIANT: la primera obra d’art en forma d’adhesiu

Va ser en 1989 quan Shepard Fairey, un estudiant de l’escola de disseny de RhodeIsland, va crear el primer adhesiu «Andre the Giant Has a Posse». L’adhesiu representa al lluitador francès Andre the Giant.

Shepard va començar a propagar l’adhesiu per la ciutat de Providence, Rhode Island: li va portar tot un estiu. Després es van apuntar amics i artistes d’altres ciutats i, en pocs mesos, Shepard es troba reproduint a mà milers d’adhesius. Opta per diverses solucions tècniques fins que dóna amb la qual més li convé: adhesius de serigrafia impreses en vinil. Es calcula que des de 1989 fins a 1996 va produir milions d’elles. Després de 1996, decideix imprimir-les externament: encara avui dia es pot demanar (solament a Estats Units) un adhesiu a través del lloc web de ShepardFairey.

Amb el temps, la imatge original es va modificar i en la part inferior apareix escrit amb freqüència OBEY o OBEY GIANT.

Art accessible i democràtic

«Crec que l’art ha de ser accessible i democràtic —escriu Shepard Fairey en una entrada a la seva pàgina de Facebook—; l’art de carrer és una part important d’aquest enfocament, però també l’ús d’impressions, samarretes, Internet, etc. Vull arribar a la gent amb el meu art de tantes formes com sigui possible».

Sens dubte, els adhesius han estat per a ell un mitjà fonamental. Tant que, en 2008, va crear una altra imatge icònica —Barack Obama Hope— que es va difondre àmpliament gràcies també als adhesius.

L’accessibilitat i la relació amb el teixit urbà semblen característiques fonamentals per a l’adhesiu artístic que, com la resta de l’art de carrer, es mou en la prima línia grisa entre la legalitat i la il·legalitat. L’adhesiu és alguna cosa alliberador i fàcil de pegar pels carrers fins i tot de dia (a diferència dels grafits).

Però què comuniquen els adhesius? Segons Dave Kinsey, artista i dissenyador gràfic, va dir: «m’agraden els adhesius perquè deixen una marca que pot influir en l’humor de la gent, fer que els sorgeixi un pensament i inspirar una reacció. M’agrada la idea que els meus adhesius passin a formar part d’un moviment del carrer en ser vistes per la gent».

En resum: aturat enfront d’un semàfor, un es troba amb una imatge que no és òbvia… que potser s’ha vist en altres parts d’aquesta o una altra ciutat. La imatge ens presenta un desafiament i estimula la nostra imaginació. Per això, fins i tot d’un simple tros de paper amb cola darrere, es pot néixer art. Pren nota: els adhesius podrien ser la forma més adequada per a la teva creativitat!